JA SOM PADRINS I PADRINES!!!!!!

Ja fa dues setmanes que vam conéixer als nostres fillols i filloles. Des de fa molt de temps esperavem aquest dia i finalment va arribar!!! Anirem dos cops al mes una estoneta, de 10 a 10:30 i farem diferents activitats, però sobretot els ajudarem molt en la lecto-escriptura i serem un bon model per als ratolins de l' escola!!!

FESTA FI DE CURS!!!

Nois i noies us deixo les fotos dels balls que heu preparat amb tant il.lusió!!!! Imagino que us ho heu passat molt bé!!!! Petonets i doneu les gràcies als papis i mamis per tot!!!! Ens veiem el dia 27!!!!

Arriba el final d'un cicle!!!!

Estimats nens i nenes,
Ha arribat el moment d'acomiadar-nos, durant aquest dos anys hem viscut moltes experiències. He disfrutat molt amb vosaltres i també he après, espero que vosaltres també!!! Desitjo que la nova estapa que començeu us vagi molt i molt bé!!!!!!
Com sempre us dic... amb bona educació anireu a tot arreu, i que l'esforç en aquest vida és molt important!!!! EDUCACIÓ I ESFORÇ!!!!!
Em quedo amb molts records i bons moments. Sou la classe que ha viscut l'embaràs de la Martina i el seu primer anyet i l'embaràs de la nova....que al final no hem triat el nom...Paula, Thais, Maria, Núria, Emma, Míriam.... està difícil !!!
Fins sempre!!!!!!
Mª Aurora

Premis Sant Jordi

Un any més a l'escola hem celebrat Sant Jordi!!!! Com ja és tradició hem fet un concurs literari en català i castellà. Com ja sabeu no podem guanyar tots però també s'ha valorat el vostre esforç i tots els participants han tingut un premi. A continuació us deixo el guanyadors!!!!

Sant Jordi

 

Sant Jordi és valent

i el drac molt dolent.

El drac que està ansiós

espera molt nerviós.

La princesa espantada

plora molt apenada.

Quan San Jordi arriba,

el drac tremola una mica.

El drac que és espavilat

corre sense parar.

Sant Jordi l’agafa

i li clava l’espasa.

D’on surt una rosa

gran i formosa.

1r PREMI POESIA CATALANA- EMMA GARCÍA I GÓMEZ-

Les onades del mar i el calamar

 

Les onades del mar

Tenen forma d’un calamar

Quan el calamar es menjat

L’onada s’ha acabat.

 

La onada més petita surt

Quan el calamar és més curt

I quan la tinta surt del calamar

La onada és més gran.

 

El calamar cada vegada es fa més gran

Però l’onada sempre hi serà allà

Ells sempre es recordaran per poder parlar-li amb els seus avantpassats.

 

Les onades del mar

Tenen forma d’un calamar

Quan el calamar es menjat

L’onada s’ha acabat.

 

2n Premi Poesia Catalana- Nacho Martínez Chaparro­-

L’ últim any

 

És l’últim any i no vull marxar.

És l’últim any I et trobaré a faltar.

 

Recordo els bons moments,

I oblido els dolents.

 

Oblido les bromes de mal gust,

oblido tots els insults.

 

Tu ets bon nen I tu molt dolent,

Però avui tots junts estem.

 

Tu ets alta, tu ets graciós, tu ets molt llest , intel·ligent,

Tu ets simpàtic, tu em fas sentir bé, però avui estem tots junts, és l’últim any és l’últim curs.

 

3r Premi Poesia Catalana- Núria Pérez Castaño-

 

Narrativa Catalana

Silenci

 

Era dijous, si ben bé me’ n recordó, era al meu llit llegint un llibre i quan ja hem vaig cansar vaig baixar cap al menjador. Allà hi havia silenci, molt de silenci. La mare havia anat a treballar i el pare havia quedat amb uns amics, així que estava sol, llegint.

De sobte vaig escoltar la porta.  Em vaig apropar i vaig escoltar la veu de l’ Ivan, que parlava amb la Mar. Eren els meus millors amics, l’ Ivan era alt i prim i portava els cabells curts i negres. En canvi la Mar era de la meva estatura amb el cabell llarg i ros, paro faltava en Pau.

Vaig obrir la porta i ara hi havia un silenci molt gran al carrer.

-Què és aquest silenci al carrer?-vaig preguntar.

-No ho sé, -deia la Mar- es estrany…

-Sembla que siguesim els únics de la ciutat! –va dir l’Ivan.

-Bé, i en Pau?- vaig preguntar a la Mar.

-Ara el truco- va dir ella.

Va agafar el telèfon mòbil i va introduir el número. Va sonar dos, tres cops… res de res, no hi era. Vam sortir fora, a fer de detectius.

El meu barri era format per petites cases agrupades. Era tranquil i tots els veïns ens coneixíem, i en Pau era un dels veïns.

L’ Ivan va trucar a la porta. Ningú, silenci. Va tornar a trucar, res de res, més silenci.

Com no obrien la porta després de set o vuit intents vam marxar a un descampat, on ens vam posar a jugar a futbol. Cap a les sis de la tarda, vam marxar a casa. Vaig obrir amb la clau la porta i em vaig posar a veure la tele. No hi havia res interessant. Vaig agafar el mando i la vaig apagar.Vaig trucar en Pau, i no el va agafar. On estaria…

A l’ hora de sopar, la mare va fer sopa i pollastre i jo seguia preocupat per en Pau. Que li passaria? Ja estava fart, em vaig anar a l’ habitació i vaig trucar-li sis o set vegades i li vaig enviar missatges, però no hi era. Doncs em van trucar. Vaig sortir i vaig trucar l’Ivan i la Mar.

-Ja sé on és – els vaig dir.

Els vaig portar al descampat i la Mar em va dir:

-Aquí Pol? Si ja hem…

-Shhh!- vaig silenciar-la.

Els vaig portar a la caseta del graner, on vivia el vell Tomàs. Allà estava en Pau, estès a terra. El vell Tomàs era qui m’ havia trucat. No es va saber com, però el que somiava en Pau es feia realitat.

-L’ he trobat aquí aprop amb aquest aspecte!- va dir el vell Tomàs.

El vam aixecar i el vam preguntar:

-En que somiaves?

Ell estranyat ens va respondre:

-En un món de silenci.

1r Premi Narrativa Catalana- Cristian Benítez Morcuende

 

El fantasma perdut

Hi havia una vegada uns nens que anaven per un bosc molt antic,era molt terrorífic el lloc,anaven caminant uns nens i de cop i volta es va escoltar buuuuuuuh! Buuuuuuuuuuuh! El nens es van espantar i van agafar la lot i van anar a explorar pel bosc.

El fantasma era blanc,els ulls negres i vermells amb un aspecte terrorífic,el fantasma estava cada mes a prop del nens

Els nens no el podien veure però el fantasma a ells si, de cop i volta es va escoltar com si haguessin llençat una pedra,els nens van sortir corrents i cridant i fins i tot van espantar al fantasma.

El nens van trobar una caseta molt antiga amb un forat al terra de fusta i es van ficar allà dins,el fantasma va anar tot espantat a la caseta i va descobrir als nens .Els nens van cridar auixiliiiiii!!!! El fantasma els va agafar i els va portar a la seva casa,que era molt,molt lletja i antiga,el fantasma els va deixar atrapats a la caseta sense que poguessin sortir.

Per fora de la casa passava un jove amb una arma per poder-se defensar del que pogués haver per allà ,de cop i volta va veure una ombra i unes llums vermelles i negres.

El jove va anar a veure el que hi havia per curiositat,el fantasma va veure al jove i es va amagar però el caçador ho va veure i va disparar,el va matar.

Al cap d’una estona es van sentir uns crits,el caçador va entrar a la casa del  fantasma i va agafar als dos nens.

Es van quedar a viure per sempre.

2n Premi narrativa catalana- Daniel García Montesinos-

 

 

POESIA CASTELLANA

NUNCA OS OLVIDARÉ

Este año del colegio ya me voy

pero muy contenta no estoy

La E.S.O empezaré

y nuevas amistades haré

las clases más difíciles serán

y nuevos maestros habrán

Aunque conozca una niña de China y otra de Japón

A mis amigos los  llevaré en mi corazón

 

2º Premio poesía castellana- Anna Gómez Martínez-_

 

SANT JORDI Y LA PRINCESA

Cuando Sant Jordi a la princesa salvó,

Todo se iluminó.

La sangre del dragón que cayó

Todo de rosas lo cubrió.

El caballero una rosa cogió

Y a la princesa se la regaló.

La joven le sonrió

Y todo de lo agradeció.

Cuando el dragón murió,

La gente ya no se preocupó

Porque sabían que a la princesa

Un príncipe salvó.

Sant  Jordi de la princesa se enamoró

Y un día con ella se casó.

Muy felices vivieron

Y muchos hijos tuvieron.

Esta leyenda nunca se olvidará

Y la gente de cantarla no se cansará.

 

3º Premio poesía castellana- María Kazadi Orlova-

El puente de oro

Un día, Júlia, Claudia, Rubén y Víctor (los protagonistas de la historia) al salir de la escuela, decidieron ir juntos al parque.

Durante el camino, los cuatro niños se pusieron a hablar de como habían ido los trimestrales.

-Rubén, ¿ que has sacado en el trimestral de catalán?-preguntó Víctor.

-Pues un 10.¿Y tu?-respondió Rubén.

-Yo…eeeh…Un 8…-contestó mintiendo Víctor.

-¿Un 8? Vamos por favor no me mientas-dijo Rubén

-Vale…Un 3’5, no me esperaba esa nota, creí que lo había hecho mejor.-dijo Víctor con plena sinceridad.

Ya llegaron al parque, y se pusieron a jugar con la pelota de Rubén.

-¡Aquí!¡Pasa!-gritó Júlia

Claudia chutó la pelota hacia Júlia pero se le desvió y salió fuera del campo.

Cuando fue a buscarla, a lo lejos, se le apareció un precioso puente de oro.

-¡Ualaa…!¡E-es de oro!-exclamó Claudia.

-Yo tengo un libro sobre este puente.-dijo Rubén

Todos se pusieron alrededor para poder escuchar a Rubén:

-Cuenta la leyenda que, quien cruza este puente, todos sus sueños se harán realidad.

-¡Guay! ¿Y entonces, por qué no lo cruzamos?-dijo Claudia.

-¡Si, vamos allá!-exclamó Víctor.

-Si. ¡Vamos!-dijo Júlia.

Todos los niños empezaron a cruzar y…

-¿Cómo?, ¡No ha pasado nada!-dijeron los cuatro niños tristes.

De repente, el puente empezó a echar chispas.

-¡Eh, mirad!-dijo Víctor

Todos los deseos empezaron a cumplirse: Claudia tuvo un perro, los padres de Víctor se querían de nuevo, Rubén consiguió el libro que era tan caro y Júlia, bueno Júlia no quería nada, solo tener a sus amigos contentos.

2º Premio narrativa castellana – Judith Camero López-

 

 

GUANYADORES DE L'AUCA OLÍMPICA